En moments de dificultats econòmiques, com el que malauradament ens està tocant viure, és molt habitual reutilitzar productes que ens deixa algú altre o bé optar pel mercat de segona mà. Certament en alguns articles pot esdevenir una solució acceptable, però si n’hi algun on es desaconsella totalment és en les cadires de retenció infantil, popularment conegudes com les cadires de cotxe.
Comprar una cadira de cotxe de segona mà de la qual en desconeixem totalment el seu historial és francament molt desaconsellable, ja que sense saber-ho podem estar compremeten la seguretat del nostre fill o filla.
A continuació us detallem tot el que cal saber abans de comprar una cadira de segona mà o aprofitar-ne alguna que ja ha estat usada durant força temps:
1) En primer lloc cal tenir en compte que quan una cadira ha tingut un accident de trànsit, tot i que externament ens sembli que està en bon estat, aquesta pot haver patit microesquerdes en els seus materials i per tant no respondria amb total garantia davant d’un possible segon accident.
Avui en dia els fabricants incorporen materials deformables en les seves cadires, al igual que succeix en la indústria de l’automòbil, i si hi ha hagut un impacte és difícil que la cadira torni a tenir aquesta propietat de deformable, de manera que no absorbiria l’energia de la mateixa manera. En definitiva si una cadira de retenció infantil ha sofert un accident cal substituir-la.
2) Un altre aspecte que cal tenir en compte és que amb el pas del temps els materials es degraden, sobretot per l’efecte dels raigs UV. És molt habitual en els Estats Units i Canadà que els sistemes de retenció infantil portin per aquest motiu data de caducitat.
En aquest sentit les cadires que estan més exposades als efectes del Sol són les de grup 0, ja que són les que farem servir tan en el cotxet, com per a passejar. Així doncs, si desconeixem en quines condicions s’ha conservat un Grup 0 no és aconsellable reutilitzar-la passats els 5 anys.
Pel que fa a les cadires de Grup 1, al estar permanentment instal·lades en l’interior del vehicle, estaran menys exposades als efectes dels raigs UV i per tant les podrem reutilitzar si no sobrepassen els 7 anys des que es va adquirir.
En quant a les de Grup 2, 3 per la seva estructura són les que reben menys radiació solar i és el grup que pateix menys durant l’impacte. Per tant, convé no reutilitzar-la passats els 8 anys des de la data de compra.
3) L’ altre punt a tenir en compte davant la possibilitat de comprar una cadira de cotxe de segona mà, és l’estat de l’arnés. Degut al frec inevitable amb cremalleres, botons metàlics, així com l’ús de productes abrasius per a la seva neteja, tot plegat pot ocasionar deteriorament entre els materials, perdent eficàcia.
4) També ens trobem en innombrables ocasions que amb cadires reutilitzades, aquestes es deixen incomplertes. Resulta molt habitual veure com, especialment en els grups 0, aquests no disposen del coixinet lumbar o el reductor de cap; elements essencials quan estem parlant d’un recent nascut.
5) Respecte a les homologacions que obligatoriament han de passar tots els fabricants, la homologació europea vigent és la R44/04. Cal saber que les homologacions R44/01 i R44/02 estan prohibides. Les cadires amb homologació R44/03 ja no es poden comercialitzar, però sí que el seu ús està encara permès.
6) Finalment, hem de pensar que any rere any, els fabricants inverteixen molts diners en I+D llançant al mercat noves millores que aporten més seguretat pels nostres fills. Avenços tecnològics com l’ISOFIX, Toptether, Sistemes de protecció lateral, materials que absorbeixen l’energia, etc., són característiques que òbviament en cadires antigues no en podrem gaudir.
Per tot l’esmentat , nosaltres pensem que comprar un sistema de retenció infantil adequat al nostre infant és per damunt de tot una inversió en la seva seguretat; pensem que cercar un estalvi econòmic en aquest tema ens pot aportar més disgustos, que no pas satisfaccions.
Qualsevol consulta, no dubteu en contactar amb nosaltres.
